Sunny

26°C

Sunny

Llocs d'interès

Powered by Phoca Maps

1. CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA

Es troba dins del poble de Seva, a la ronda de Josep Pla 61, cantonada amb el carrer dels Horts. És una esglesiola d’estructura eclèctica en la qual destaca el seu campanaret blanc d'estructura poligonal, amb un rematament gaudinià. El seu estat actual és fruit d'una prometença i de l’entusiasme del feligrès de Seva. La primera missa a Sant Antoni s'hi va celebrar el 1930 i el 7 de desembre de 1994 la família Parés la van cedir a l'Ajuntament.

Més informació al llibre ”Seva, poble de la plana de Vic portal del Montseny” d'Antoni Pladevall i Font (2001)

2. CAPELLA DE SANT JOAN DE FIGAROLAS

Es troba a poca distància del mas Figarolas, enfilada en un serradet al nord –est de la masia. Va ser edificada pel rector de Seva, Mn. Joan Figarolas per aquest motiu està dedicada al seu patró. També s’hi venera sant Marc i per aquest motiu la parròquia del poble hi va en processó per les lledànies, el 25 de març. També s’hi ha venerat recentment la Mare de Déu del Roser.  La capella està construïda teòricament entre el 1570 i el 1586 tot i que en el seu interior hi ha una inscripció del 1611.

Més informació al llibre ”Seva, poble de la plana de Vic portal del Montseny” d’Antoni Pladevall i Font (2001)

3. CREU DEL CARLÍ

Es troba a poc més de 20 minuts del cementiri de Seva. Des del cementiri s'ha d’agafar una pista forestal, passar per Can Roca i fins a la cruïlla que hi ha al Pla de Terrades. S'ha d'anar pel camí del mig fins que s'arriba a la creu que queda al costat dret del camí, a prop d'unes torres d'alta tensió. Aquest monument és en record del soldat carlí, Fernando Lanzuela, mort el 23 d'agost de 1873. La creu està aixecada damunt d’un monticle de pedres i és de ferro forjat i hi ha inscrit el nom del soldat mort. Es desconeix si aquest va ser l'indret exacte on va morir i si va ser col·locada en aquell temps.

Més informació al llibre ”Seva, poble de la plana de Vic portal del Montseny” d’Antoni Pladevall i Font (2001)

4. ESGLÉSIA DE S.M. BALENYÀ

L'església de nova planta de S.M. Balenyà va ser dissenyada per l'arquitecte diocesà Josep Maria Pericas, però al llarg de l'obra es va modificar de tal manera que l’arquitecte no reconeixia l'obra com a seva. Es va començar a construir el 1945 i tres anys després ja s'hi deia missa tot i que no es va acabar fins cinc anys després. El bisbe Joan Perelló va inaugurar i beneir el temple el 20 de setembre de 1953. L`església està dedicada a Sant Miquel dels Sants, el patró de Vic, per pressió del bisbat i d’algun propietari veí. Els feligresos preferien Sant Jaume, sant al qual es va dedicar la capella lateral més propera al presbiteri, decorada per l'artista Elisa Lagoma. L'església de S.M. de Balenyà ha esdevingut al llarg dels anys el centre del poble i on s'hi fan la majoria de festes i celebracions.

Més informació al llibre ”Seva, poble de la plana de Vic portal del Montseny” d’Antoni Pladevall i Font (2001)

5. ESGLÉSIA ROMÀNICA DE SANTA MARIA DE SEVA

L'església actual de Santa Maria de Seva conserva encara de la construcció del segle XII la nau i el campanar tot i la mutilació de finals del segle XVIII i d'altres reformes posteriors. Per la part exterior manté la façana i l'inici del presbiteri del romànic, és a dir uns 18 metres de nau. L’interior es troba totalment arrebossat i es van fer dins la nau capelles laterals o petits compartiments per altars secundaris.

El campanar és l’element romànic més emblemàtic i important de l’església de Seva. S’ha conservat per disposició expressa del bisbe Veyan de l’any 1786. Té una base completament quadrada (6m) i una alçada de 16,5 metres dividit en sis pisos. Aquest cloquer es fa remarcar pel seu caràcter ferreny i llis, mancat de qualsevol decoració externa i també els arcs i lesenes que caracteritzen el romànic llombard.

Més informació al llibre ”Seva, poble de la plana de Vic portal del Montseny” d'Antoni Pladevall i Font (2001)

6. ESTACIÓ DE S.M. BALENYÀ

Es va inaugurar el 8 de juliol de 1875. Formava part de la primera línia de tren de l’Estat que unia Barcelona amb les mines de carbó o hulla d’Ogassa o Sant Joan de les Abadesses. Aquesta línia es va començar a construir l’any 1845. El 1897 es va allargar la carretera de Seva fins a Viladrau, esdevenint l’estació la porta del Montseny tant pel que fa al tràfic de viatgers, productes agrícoles, del bosc o minerals que s’extreien del Montseny. En un primer moment, l’estació, tenia el nom Balenyà-Tona-Seva-Taradell, els pobles als quals donava servei. Al ser un nom massa llarg, la gent de la comarca passa a denominar-la simplement com l’Estació de Balenyà. El 1957 va suprimir-se el nom de Taradell quedant amb el nom que conserva avui dia, estació de Balenyà-Tona-Seva. Com a anècdota remarcar que l’estació va ser construïda al terme de l’antiga Quadra de l’Aguilar, no del Balenyà històric. 

7. LA QUADRA DE L'AGUILAR

La Quadra de l'Aguilar es va crear a un extrem del terme inicial del castell de Tona, entorn d'una fortalesa o castell, el castrum de Aquilario, documentat des del 1008. Aquest castell es dreçava al cim del descarnat Puig de l'Aguilar, sobre els masos Aguilar i Casanova de l'Aguilar. A grans línies el terme de La Quadra de l'Aguilar comprenia tot el sector de l'estació de S.M. Balenyà fins el segon carrer de l'actual poble a partir de la via. Pel sud fins a mas Serra d'Ases i a topar amb el terme de Tona i Malla fins el mas del Feu.

Més informació al llibre ”Seva, poble de la plana de Vic portal del Montseny” d’Antoni Pladevall i Font (2001)

8. LA SAGRERA DE SEVA

La primitiva sagrera es va fortificar i envoltar de murs i portals ja al segle XIV. A partir del segle XVI gràcies a la immigració de nois i famílies franceses i l'establiment de fadristerns de masies que es convertien en gent d'ofici: perarires i teixidors, sastres i ferrers, etc., s'inicia una moderna creixença que durarà fins a l’etapa d’industrialització iniciada a fora de Seva ben entrat el segle XIX i després d’un nou estancament recreixerà el segle XX.

Més informació al llibre ”Seva, poble de la plana de Vic portal del Montseny” d’Antoni Pladevall i Font (2001)

9. MAS MONTANYÀ

El nom de Montanyà és exclusiu i privatiu d'una antiga masia documentada des del 1041 com a vil·la Montannan, la família de la qual ha conservat fins avui el cognom del mas després d’una trentena de generacions ben conegudes. La moderna i reanomenada urbanització d'El Montanyà ha adoptat aquest nom perquè s'estén majoritàriament dins de terres que estaven adscrites al domini d'aquest mas més tardanament. Prova d'això és el fet que el mas Montanyà és dins de la parròquia de Seva mentre que l’urbanització és dins de la d'Aiguafreda. El mas es troba poc abans d'arribar a la urbanització venint de Seva. El conjunt actual del mas es mostra com un gran casal, un dels més notables del municipi. Propera al mas hi ha una capella dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista.

Més informació al llibre ”Seva, poble de la plana de Vic portal del Montseny” d’Antoni Pladevall i Font (2001)

10. MAS SOBRAVIA

L'actual mas està format per l'antiga masia (damunt del portal i figura l'any 1779) i una casa residencial moderna feta a principis del segle XX. Es troba a cinc quilòmetres del poble de Seva, sobre la carretera de Viladrau. El que més destaca avui i dia i dóna un especial relleu a Sobrevia és el gran casal de línies modernistes, construït sota el mas antic, entre els anys 1901 i 1905, sota la direcció del gran arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Complementa el conjunt una bonica capella dedicada a Cor de Maria, feta el 1905. Barreja solucions modernistes amb detalls romànics a la façana i gòtics al seu interior, coberta i retaule.

Més informació al llibre ”Seva, poble de la plana de Vic portal del Montseny” d’Antoni Pladevall i Font (2001)

11. MAS SORS O SORTS I LA FONT DELS SORTS

L'origen del mas, mas dels Horts toponímicament escrit amb la forma de Sorts, es remunta al segle XIII i i tres segles després es va reedificar o ampliar com ho revela un finestral gòtic d'arc conopial encara existent. Al XIX s’incorpora un altre finestral del segle XIII procedent de la població i un altre de gòtic de la mateixa procedència. Són característiques les torres octogonal, neoromàniques, de poca alçada, que protegeixen la façana nova a la part de ponent, construïdes el 1878.

Aquí hi ha la famosa Font dels Sorts, que fou sempre la principal deu d’aigua on acudia la gent de la població a través del centenari pas i carrer de la Font. Aquesta font té ara dues canelles, un escut de la família Casanova-Sorts i l’escrit “Reedificada en lo any 1755”. Un gran dipòsit o bassa, arranjat el 1891, recull l'aigua sobrant que serveix pel regadiu del jardí i horts del mas. És molt provable que la font sigui la que va fer que s'edifiqués el mas enmig d'horts, d’on va prendre el nom.

Més informació al llibre ”Seva, poble de la plana de Vic portal del Montseny” d’Antoni Pladevall i Font (2001)


Contacte

Ajuntament de Seva

 C. de Dalt, 5 08553 Seva

 938 840 111

 938 840 214

seva@seva.cat

- - - - - - -

EMD SM Balenyà

 C. del Casal, s/n 08554 S.M. Balenyà

 93 812 49 42

info@smbalenya.cat

- - - - - - -

Facebook

 

Twitter

Instagram - #WebSeva