Història

El poble de Seva, durant el període medieval i fins el segle XIX, s´anomenava territori Sevedano (de selvàtic) i estava format pels termes de Seva i El Brull – a excepció de la Castanya . A finals del segle X els vescomtes d’Osona hi construïren un castell, i aleshores el territori, començà a denominar-se terme del castell del Brull. És llavors quan el nom de Seva fa referència només a la parròquia de Santa Maria de Seva, dita així per trobar-se a prop d’una vil·la rural coneguda per vil·la Seva. La primitiva capella de Santa Maria ja existia l’any 953. Entre els anys 1048 i 1089, però se n’hi construí una de nova, les restes de la qual ens han arribat fins avui. L’actual església parroquial, reformada entre el 1690 i 1725, conserva del vell temple romànic la nau i la torre del campanar. L’element més característic de Santa Maria de Seva és el seu esvelt cloquer, obra del segle XII, que té prop de 27 metres d’alçada.

L’any 1265 el vescomte d’Osona ven el castell i el terme del Brull al bisbe de Vic i a partir d’aquest moment s’emprèn la fortificació de la sagrera de l’església. En iniciar-se el segle XVII, el nucli antic es trobava saturat, fet que motivà l’escampament de la població pels actuals barris de Pedret i de Bonaire imés tard, pels volts dels segles XVIII i XIX, pels barris de Serradet i de la Serreta.

El nucli antic presenta nombroses cases que conserven elements gòtics i romano-gòtics. Dins l’enclavament de Seva, centrat pel notable mas el Montanyà hi ha les ermites de Sant Mamet, del segle XVII. Un xic lluny d’aquestes capelles hi ha, sobre un serradet, el castell o casal d’Esparreguera, d’origen romànic.